accesskey_mod_content

Deu anys de l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat (ENI) al servei de la cooperació per a l'administració digital

  • Escoltar
  • Imprimir PDF
  • Compartir

"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seva publicació. No es garanteix que continuïn actius actualment".

08 gener 2020

Fruit d'un esforç col·lectiu i multidisciplinari liderat pel MPTFP-SGAD , l'ha ENI suposat una fita en la interoperabilitat a Espanya i un referent per a altres països. En 2020 s'ha de mantenir tant l'esforç d'implantació de l'en ENI un entorn canviant i de transformació digital, doncs contribueix a la fluïdesa de dades i serveis i, per tant, a la cooperació entre les AA.PP. , essencial per proporcionar els serveis als ciutadans i garantir-los els seus drets.

Fa deu anys, s'aprovava el Reial decret 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regulava l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat en l'àmbit de l'Administració Electrònica. Vint-i-un dies després, el 29 de gener, es publicava en el Butlletí Oficial de l'Estat, BOE , establint el conjunt de criteris i recomanacions a ser tinguts en compte per les Administracions Públiques per a la presa de decisions tecnològiques que garanteixin la interoperabilitat.

L'incloïa ENI en una disposició legal, de forma pionera en la Unió Europea, una col·lecció de condicions per facilitar la interoperabilitat organitzativa, semàntica i tècnica necessàries per facilitar la cooperació de les administracions públiques en la prestació dels serveis d'administració digital, des de la perspectiva d'articular de forma conjunta marc legal, cooperació i serveis.

Recollit posteriorment en la Llei 40/2015, que ha inclòs la interoperabilitat entre els principis d'actuació de les administracions públiques, l'ENI ha posicionat al nostre país com un referent en matèria d'interoperabilitat, sent el resultat d'un esforç col·lectiu, multidisciplinari i continuat de les Administracions Públiques d'Espanya, amb la col·laboració del Sector Privat, que van contribuir activament a la seva elaboració i aplicació liderats pel Ministeri de Política Territorial i Funció Pública a través de la Secretaria General d'Administració Digital, SGAD , (en 2010 quan va ser aprovat, Ministeri de la Presidència).

A més, l'ENI es va reforçar amb les Normes Tècniques d'Interoperabilitat (12) que desenvolupen aspectes tècnics detalladament, amb l'Esquema de Metadades per a la Gestió del Document Electrònic ( e-EMGDE ) i amb una extensa col·lecció de guies aplicació i documents de suport interpretatiu.

En l'elaboració de l'ENI es van tenir presents les recomanacions provinents de la Unió Europea, i, per tant, se situa en el context europeu de polítiques, actes, documents i serveis en relació amb la interoperabilitat; a més, contempla de forma permanent la noció de l'enllaç amb els diversos instruments equivalents de l'àmbit de la Unió Europea, siguin xarxes de comunicacions, serveis per a la cooperació en interoperabilitat semàntica o reutilització, o per al reconeixement mutu de la identitat i la signatura electrònica. De fet, la fitxa d'alineament d'Espanya amb el Marc Europeu d'Interoperabilitat ( EIFv1 , de 2010), de primavera de 2017, assenyalava un alt nivell d'alineament.

ENI, reptes d'interoperabilitat en l'àmbit nacional i europeu

En aquest moment d'aniversari la interoperabilitat, l'ENI és un element indispensable i de criticidad creixent, més que mai, per a la cooperació, en el nostre àmbit nacional i amb la Unió Europea, per a la realització pràctica de l'administració digital. És significatiu el fet que la Llei 40/2015 hagi inclòs la interoperabilitat entre els principis d'actuació de les Administracions Públiques, que es relacionaran a través de mitjans electrònics. Més les múltiples referències de l'ENI realitzades en la Llei 39/2015. Forma part així la interoperabilitat de la col·lecció d'aspectes que juntament amb la seguretat, l'accessibilitat i la protecció de dades personals han de considerar-se des de la concepció dels serveis.

En conseqüència serà necessari actualitzar certs aspectes de l'ENI, així com algunes de les seves normes tècniques d'interoperabilitat, més l'elaboració de noves normes, a la llum del context actual, de l'experiència acumulada, de les contribucions dels actors interessats, de les necessitats detectades i dels emergents en matèria de serveis, de manera que l'Esquema pugui respondre als requisits de l'administració digital, ineludible i caracteritzada pel seu abast global i d'evolució permanent, al nostre país fortament descentralitzat i en el context europeu que suscita reptes per a la interoperabilitat, en relació amb múltiples qüestions, com la identitat electrònica, la Passarel·la digital Única de la UE, i la integració amb components elementals de les infraestructures de serveis digitals per al Mercat Interior, sense ànim d'exhaustivitat.

  • Seguretat
  • Serveis electrònics