En el marc del projecte del nou Portal de dades obertes europeu
, s'ha elaborat un primer estudi on s'analitza el nivell de maduresa de les iniciatives de dades obertes en els estats membre de la Unió Europea, juntament amb Liechtenstein, Noruega i Suïssa (UE28+).
Este estudio, que se desarrollará de forma anual, pretende ser base de conocimiento que facilite la configuración de una red de expertos de líderes europeos, para profundizar en las actividades que se están desarrollando a nivel nacional y para identificar aspectos comunes en los que ofrecer soporte y apoyo especializado.
Amb la finalitat d'identificar el nivell de maduresa del país es fixen dos indicadors clau, que al seu torn inclouen diversos subindicadores. Aquestes mètriques van dirigides a avaluar tant el status quo de les polítiques nacionals de dades obertes com els diferents trets dels portals open data de cada país. El primer d'ells, relatiu a aspectes lligats a la disponibilitat de dades obertes, valora diferents aspectes relacionats amb les polítiques open data en cada estat i en quina mesura cada país desenvolupa accions per mesurar l'impacte social i econòmic de la reutilització de les dades.
El segon indicador, dirigit a analitzar conceptes relacionats amb el nivell de maduresa dels portals de dades obertes, mesura la usabilitat de les plataformes en termes de funcionalitat, facilitat per a la reutilització de les dades i de capacitat d'accés a dades procedents de diferents sectors.
De acuerdo con los resultados de esta primera edición del estudio, de los UE28+ participantes, el 87% de ellos ya dispone de un portal de datos abiertos, a excepción de Letonia, Liechtenstein, Luxemburgo y Malta. Además, dos terços compten amb una política de dades obertes integrada en la seva normativa nacional. No obstant això, solament el 44% ha aconseguit un nivell de maduresa òptim en la seva cultura de dades obertes. L'estudi mostra que encara existeixen grans diferències entre els estats membre, ja que únicament el 32% de les nacions compten amb polítiques consolidades amb lleis específiques que treballen activament en el foment de la reutilització de la informació a nivell estatal i local.
A partir de la conjunció dels anteriors indicadors s'ha creat un rànquing de les iniciatives de les dades obertes a Europa on els països es classifiquen en una de les següents tres categories segons el seu nivell de maduresa:
- Principiants: estats que han començat la seva marxa en la cultura open data però presenten limitacions en la disponibilitat, accessibilitat, funcionalitats del portal i nombre de datasets disponibles.
- Seguidors: compleixen amb els aspectes bàsics i els seus portals compten amb funcionalitats avançades; no obstant això, la publicació de dades encara és limitada.
- Líders: nacions més avançades en matèria de dades obertes que disposen de portals open data robusts i forts mecanismes de coordinació a nivell nacional, regional i local.
Així, segons les dades recollides en l'estudi, set dels EU28+ (25%) se situen en les posicions més baixes del rànquing (Principiants), mentre que la mitada dels estats membre, catorze en total, s'han classificat com a Seguidors (50%) i solament deu nacions pertanyen al grup de líders “Trend Setters” (35% )del sector de dades obertes a Europa.
Tal com mostra el gràfic anterior, Espanya s'inclou en el grup de líders del marc europeu en aconseguir les majors puntuacions en tots dos indicadors. Els resultats de l'estudi mostren que el sector de les dades obertes nacional ha aconseguit un nivell òptim de maduresa i pot servir d'exemple per a altres nacions que estan treballant per millorar les seves iniciatives open data.
Finalment, l'estudi inclou també un conjunt de recomanacions per ajudar als països analitzats a aconseguir la maduresa en les seves polítiques de dades obertes; entre els suggeriments recollits es troben:
- Necessitat d'implantació de polítiques que fomentin la cooperació entre les administracions públiques i els possibles reutilitzadors.
- Implementació de funcionalitats bàsiques que augmentin la usabilitat dels portals i estimulin la reutilització de la informació.
- Augment del coneixement de la cultura open data per part de la ciutadania i el sector privat.
- Més formació als treballadors públics que els ajudi a comprendre millor la importància de les dades obertes.
- Desenvolupament de guies nacionals que serveixin de suport a les iniciatives locals, i en les quals s'ofereixin pautes sobre els sectors prioritaris sobre els quals incidir o freqüència de publicació/actualització de les dades.
- Mesurament de l'èxit de les iniciatives de dades obertes per identificar els avantatges aconseguits i les àrees susceptibles de millora.
