El passat Consell de Ministres ha aprovat el Reial decret 385/2015, de 22 de maig, pel qual es modifica el Reial decret 181/2008, de 8 de febrer, d'ordenació del diari oficial "Butlletí Oficial de l'Estat"
. Aquesta modificació es realitza amb la finalitat d'engegar, a partir de l'1 de juny de 2015, un Tauló Edictal Únic dins d'aquest Butlletí Oficial.
Amb aquesta modificació del Butlletí Oficial de l'Estat, que és la quarantena segona que s'efectua a través d'un Reial decret d'entre les quals figuraven en l'Informe de la Comissió per a les Reforma de les Administracions Públiques - CORA, es dona un nou pas cap a la modernitat i l'eficiència en l'Administració, així com cap a la senzillesa en els tràmits per als ciutadans.
Aquest Tauló Edictal Únic, el BOE a la carta i les notificacions electròniques eren les tres mesures clau per garantir unes relacions més fluïdes en les comunicacions entre l'Administració i els ciutadans.
Antecedents
Fins ara, l'Administració corresponent enviava notificacions postals amb un cost de 2,5 euros per cadascuna per a l'Administració afectada, entrega que havia d'intentar-se en dues ocasions a hores diferents. Si no s'aconseguia lliurar una notificació a l'interessat, bé perquè es desconeixia la seva identitat o el seu domicili, o bé perquè no es trobava en el mateix quan s'anava a notificar, l'Administració havia de recórrer a una notificació edictal, que es realitzava mitjançant la publicació d'un anunci.
Al principi, aquests anuncis es publicaven en un dels 63 butlletins oficials existents (en el de l'Estat, en els autonòmics o en els provincials), la qual cosa complicava el seu coneixement, més encara quan els actes que es publicaven afectaven a ciutadans residents a un altre territori. No obstant això, en els últims anys han sorgit a més nous taulons edictales en àmbits com el fiscal, tráfico, Seguretat Social, ocupació, etcètera.
Així, almenys en teoria, els ciutadans tenien l'obligació de consultar tots els diaris oficials i taulons edictales per estar segurs/segurs que no tenien una notificació pendent. Amb la publicació de l'edicte, legalment al ciutadà se li donava per notificat i corria el termini per al·legar, pagar o exercir els drets que consideri.
Comunicacions electròniques
Les notificacions són cada vegada més electròniques, fins al punt que 2014 es van realitzar un total de 47 milions de notificacions electròniques i actualment el 90 per 100 de les comunicacions i notificacions a empreses s'efectuen electrònicament. El Projecte de Llei del Procediment Administratiu que es debat actualment en les Corts Generals incideix en aquest àmbit per impulsar l'Administració totalment electrònica, amb zero paper.
La notificació electrònica és més ràpida, segura/segura i còmoda per als ciutadans, la qual cosa reduirà les notificacions fallides. En tot cas, si la notificació, sigui electrònica o ordinària, no és possible, a partir de l'1 de juny, i amb una sèrie de terminis transitoris per a diversos taulons, totes les notificacions es publicaran en el Butlletí Oficial de l'Estat, amb independència de l'Administració o òrgan que les notifiqui.
Les Administracions podran publicar també en altres diaris o taulons, però la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat serà l'única necessària en tot cas i la determinant a l'efecte de còmput de terminis.
Aquest Tauló Edictal, com es deia anteriorment, es vincula amb una altra de les mesures CORA ja en vigor que és el BOE a la carta, mitjançant el qual es poden enviar avisos al correu electrònic demandat quan es publiqués alguna cosa que contingui paraules clau prèviament seleccionades per l'interessat. Per tant, qualsevol ciutadà pot gratuïtament donar-se de alta en el BOE a la carta i sol·licitar ser avisat quan, per exemple, el seu nombre de DNI aparegui en el Butlletí Oficial de l'Estat
Informació pràctica
Per a més informació sobre com funciona el Tauló Edictal Única i el seu ús per part de les Administracions Públiques pot consultar la secció T.I.O (Tauló Edictal Únic) en el Butlletí Oficial de l'Estat
