La decidida aposta pels espais comuns de dades
a nivell europeu és un dels eixos principals de l'Estratègia Estratègia Europea de Dades aprovada en 2020 . En aquest document ja s'anunciava aquest plantejament com a base per, d'una banda, per donar suport a l'impuls de les polítiques públiques i, per una altra, facilitar el desenvolupament de productes i serveis innovadors a partir de la intel·ligència de dades i l'aprenentatge automàtic.
Ara bé, la disponibilitat de grans conjunts de dades sectorials precisava, com a pressupost ineludible, un marc normatiu adequat de caràcter transversal que permetés establir les condicions de viabilitat i seguretat des de la perspectiva jurídica. Referent a això, una vegada consolidada la reforma de la regulació sobre reutilització de la informació del sector públic amb novetats de gran importància com les dades d'alt valor , en 2022 es va aprovar la regulació sobre governança de dades i posteriorment, ja en 2023, la denominada Llei de Dades . Amb aquestes iniciatives ja aprovades i la recent publicació oficial del Reglament sobre Intel·ligència Artificial , l'impuls dels espais de dades adquireix una especial transcendència, en particular en l'àmbit del sector públic, amb la finalitat de garantir la disponibilitat de dades suficients i de qualitat.
Els espais de dades: diversitat en la seva configuració i regulació
En l'Estratègia Europea de Dades ja es contemplava la creació d'espais comuns europeus de dades en una sèrie de sectors i àmbits d'interès públic, si bé al mateix temps no es descartava que s'engeguessin altres nous. De fet, en els últims anys s'han anunciat nous espais, amb el que el nombre actual s'ha ampliat notablement com veurem més endavant.
La raó principal dels espais de dades consisteix a facilitar la posada en comú i l'intercanvi de dades fiables i assegurances en sectors econòmics estratègics i àmbits d'interès públic. Així doncs, no es tracta simplement de promoure grans conjunts de dades sinó, sobretot, d'apostar per iniciatives que ofereixin l'accessibilitat de les dades segons models de governança idonis que, en última instància, permetin la interoperabilitat d'aquells en el conjunt de la Unió Europea a partir d'infraestructures tecnològiques adequades.
Encara que es puguin oferir caracteritzacions generals dels espais de dades a partir d'una sèrie de notes comunes , la veritat és que existeix una gran diversitat des de la perspectiva jurídica quant a les finalitats que persegueixen, les condicions en les quals es comparteixen les dades i, en particular, els subjectes que participen.
Aquesta heterogeneïtat també es troba present als espais relacionats amb el sector públic, és a dir, aquells en els quals existeix un protagonisme destacat de les dades generades per Administracions i altres entitats públiques en l'exercici de les seves funcions als quals, per tant, resulta de plena aplicació la regulació sobre reutilització i dades obertes aprovada en 2019 .
Quins són els espais europeus de dades relatives al sector públic?
A principis de 2024 es va fer pública la segona versió d'un document de treball de la Comissió Europea amb el doble objectiu d'oferir una visió actualitzada del marc normatiu europeu per als espais de dades i, així mateix, identificar les iniciatives europees sobre espais de dades per avaluar el seu grau de maduresa i els principals desafiaments de futur que planteja cadascuna d'elles.
En concret, per la qual cosa es refereix a les Administracions públiques es contemplen quatre espais de dades: el espai de dades jurídiques, el relatiu a la contractació pública, el vinculat a el sistema tècnic “una sola vegada” en el context de l'Administració electrònica i, finalment, el espai de dades de seguretat per a la innovació. Se tracta d'iniciatives molt diverses que, a més, presenten un grau de maduresa desigual, de manera que algunes compten amb un nivell de desenvolupament certament avançat i un sòlid suport institucional, mentre que altres casos simplement estan esbossats inicialment i tenen per davant un esforç considerable per al seu disseny i implementació.
Analitzem més en profunditat cadascun d'aquests espais als quals es refereix el citat document de treball.
1. Espai de dades jurídiques
Se tracta d'un espai de dades vinculat amb la legislació i la jurisprudència generades tant per la Unió Europea com pels Estats membres. Amb aquesta iniciativa es pretén recolzar al col·lectiu de les professions jurídiques, a les Administracions públiques i, en general, facilitar a la societat l'accés amb la finalitat de reforçar els mecanismes de l'Estat de Dret. Aquest espai s'ha fonamentat fins ara en dues iniciatives concretes:
- Una relativa a la informació sobre la normativa publicada oficialment, que s'ha articulat a través de el Identificador Europeu de Legislació-ELI (European Legislation Identifier). Es tracta d'un estàndard europeu que facilita la identificació de les normes de manera estable i fàcilment reutilitzable ja que descriu la legislació amb un conjunt de metadades procesables automàticament, d'acord amb una ontologia recomanada.
- La segona, per la seva banda, es refereix a les decisions adoptades pels òrgans judicials, l'accessibilitat dels quals s'ha facilitat mitjançant un sistema europeu d'identificador únic denominat ECLI (European Case Law Identifier) que s'assigna a les decisions dels òrgans judicials tant europeus com a estatals.
Aquestes dues rellevants iniciatives, que faciliten l'accés i el tractament automatitzat de la informació jurídica, han exigit passar d'un model de gestió basada en documents (butlletí oficial, resolucions judicials) a un model basat en dades. I ha estat precisament aquest canvi de paradigma el que permet oferir serveis avançats d'informació que van més enllà dels límits jurídics i lingüístics que plantegen la diversitat regulatòria i idiomàtica existent al llarg de la Unió Europea.
En tot cas, àdhuc reconeixent l'important avanç que suposen, encara resten importants reptes als quals fer front, com podria ser el cas de facilitar l'accés per preceptes concrets i no per documents normatius o, entre uns altres, la disponibilitat dels documents judicials a partir de les normes que apliquen i, així mateix, la vinculació de les normes amb la seva interpretació judicial pels diversos òrgans judicials de tots els Estats. En el cas d'aquests dos últims suposats el desafiament és fins i tot major, ja que exigirien l'enllaç automatitzat de tots dos identificadors.
2. Espai de dades de contractació pública
Es tracta, sens dubte, d'un dels espais amb un major impacte potencial puix que en el conjunt de la Unió Europea es calcula que les entitats públiques inverteixen uns dos bilions d'euros (gairebé el 14% del PIB) en la compra de serveis, obres i subministraments . Així doncs, amb aquest espai es pretén no només facilitar l'accés al mercat de la contractació pública en tota la Unió Europea sinó també reforçar la transparència i la rendició de comptes en la despesa pública associat a aquesta activitat, la qual cosa resulta essencial en la lluita contra la corrupció i en la millora de l'eficiència.
La rellevància pràctica d'aquest espai ve reforçada pel fet que disposi d'un document oficial específic que recolza decididament el projecte i on s'estableix un precís full de ruta amb l'objectiu d'assegurar el seu desplegament en uns terminis raonables. A més, malgrat les limitacions en el seu àmbit d'aplicació (no es contempla ampliar la obligació de publicació als contractes que es troben per sota dels llindars establerts a nivell europeu, ni tampoc els anuncis relatius a la finalització dels contractes), es troba en un estat molt avançat, en particular pel que es refereix a la disponibilitat d'una ontologia específica que facilita l'accessibilitat de la informació i la seva reutilització en reforçar les condicions d'interoperabilitat.
En definitiva, amb aquest espai s'està facilitant el tractament automatitzat de les dades relatives a la contractació pública partint de la interconnexió dels conjunts de dades existents, la qual cosa facilita una visió més completa de la contractació pública en el conjunt de la Unió Europea, a pesar que s'ha calculat que existeixen més de 250.000 poders adjudicadores de contractes públics.
3. Sistema Técnico Único (Administració electrònica)
Amb aquest nou espai es pretén donar suport a la necessitat que existeix en els procediments administratius de recopilar informació emesa per Administracions d'altres Estats, sense que se li requereixi directament als interessats. Es tracta, per tant, de recopilar de forma automàtica i segura/segura les proves requerides en un àmbit formalitzat a partir de la interconnexió directa entre les diverses entitats públiques que, d'aquesta manera, actuaran com a fonts autèntiques de la informació requerida.
Aquesta iniciativa està vinculada amb l'objectiu d'abordar la simplificació administrativa i, en concret, amb l'aplicació de:
4. Espai de dades de seguretat per a la innovació
En aquest cas l'objectiu consisteix a millorar l'accés de les autoritats policials a les dades necessàries per entrenar i validar algorismes amb l'objectiu de reforçar l'ús de la intel·ligència artificial i, d'aquesta manera, reforçar el compliment normatiu amb ple respecte de les normes ètiques i jurídiques.
Encara que es parteix d'una ineludible necessitat de facilitar l'intercanvi de dades entre les autoritats policials dels Estats membres, no obstant això, el document de treball emfatitza que no es tracta d'una prioritat en les estratègies sobre Intel·ligència Artificial en aquest àmbit, destacant-se així mateix que l'ús avançat de dades en aquest àrea des de la perspectiva de la innovació és relativament baix en l'actualitat.
Referent a això és oportú destacar la iniciativa per al desenvolupament del sandbox d'Europol , projecte que va ser afavorit per la decisió del Comitè Permanent de Cooperació Operativa en matèria de Seguretat Interior (COSI) en apostar per la creació d'un espai aïllat que permeti als Estats desenvolupar, entrenar i validar models d'intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic.
Ara que ja es troba en gran manera consolidat el procés de digitalització de les entitats públiques, el principal repte per als espais de dades en aquest àmbit consisteix a oferir condicions tècniques, jurídiques i organitzatives adequades per facilitar la disponibilitat de les dades i la seva interoperabilitat. En aquest sentit, convindria tenir en compte aquests espais de dades a l'hora de ampliar el llistat de dades d'alt valor , en la línia ja avançada per l'estudi estudi publicat per la Comissió Europea en 2023 , on s'emfatitza que els conjunts de dades amb major potencial són els relatius a Govern i administració pública, els vinculats a Justícia i assumptes jurídics, així com les dades financeres.
Font original de la notícia
- Informació i dades del sector públic
