accesskey_mod_content

Interoperabilitat

  • Opinar
  • Escoltar
  • Imprimir PDF
  • Compartir

La necessitat de cooperació és especialment intensa en la Unió Europea. Els ciutadans de la Unió Europea es veuen obligats sovint a relacionar-se amb les administracions d'altres Estats membres diferents del seu propi; les administracions dels diferents Estats membres han de cooperar unes amb altres per resoldre problemes dels ciutadans, així com amb les institucions comunitàries per a qüestions relatives a polítiques comunes. La interoperabilitat és un element indispensable per a la cooperació i, en concret, per a la realització pràctica dels serveis públics digitals transfronterers.

En aquest context comunitari la interoperabilitat és rellevant en general per a la realització del principi de solament una vegada (onze-only principle) i de forma específica per a àrees tals com a mercat interior, medi ambient, justícia, duanes, fiscalitat, sanitat, salut alimentària, fons europeus, informació del sector públic, identitat electrònica, estandardització TIC, estadística i contractació pública.

En conseqüència, l'assoliment de la interoperabilitat entre les administracions està considerat en la Unió Europea com un aspecte essencial per millorar l'eficiència i l'eficàcia de la prestació dels serveis, alhora que compartir i reutilitzar les solucions d'interoperabilitat ja existents pot ajudar a contenir la multiplicació de costos. Aquest paper rellevant de la interoperabilitat ve recollit en diversos actes comunitaris com, entre els més recents, el Marco Europeu d'Interoperabilitat(Obre en nova finestra) , la Declaració Ministerial de Tallin , la Decisió ISA²(Obre en nova finestra)  i el Pla d'Acció d'administració electrònica 2016-2020(Obre en nova finestra) , entre altres referents.

En particular, la Declaració Ministerial d'administració electrònica de Tallin , adoptada el 6 d'octubre de 2017, reforça el compromís amb els principis del Pla d'Acció d'Administració electrònica 2016-2020 (Obre en nova finestra) i inclou entre les seves línies d'acció les relatives al principi de solament una vegada i a la interoperabilitat per defecte, per promoure, essencialment, la reutilització de dades en els registres primaris, així com de solucions provinents tant de l'àmbit comunitari ( CEF Telecom i ISA²(Obre en nova finestra) ), com de les administracions dels Estats membres.

Contribueixen particularment a la interoperabilitat en la UE les accions del programa ISA²(Obre en nova finestra) , els serveis digitals d'infraestructura i els components elementals (building blocks) resultat de l'instrument  CEF Telecom(Obre en nova finestra) , així com d'altres actuacions en curs com la normalització TIC.

El Programa ISA²(Obre en nova finestra)  (Solucions d'interoperabilitat i marcs comuns per a les administracions públiques, les empreses i els ciutadans europeus) vigent en el període 2016-2020, continua la labor de programes previs (ANADA, ANADA II, IDABC, ISA) per promoure la interoperabilitat en la UE; facilitar una interacció electrònica transfronterera o intersectorial eficient i eficaç tant entre les AA.PP. europees com entre elles i les empreses i els ciutadans, i contribuir al desenvolupament d'una administració electrònica més eficaç, simplificada i orientada als usuaris en els nivells nacional, regional i local de l'administració pública; promoure solucions d'interoperabilitat que facilitin l'execució de les polítiques i activitats de la Unió; i facilitar la reutilització de les solucions d'interoperabilitat per part de les AA.PP. europees.
 
ISA²(Obre en nova finestra) amb el seu finançament promou una extensa col·lecció d'accions que inclouen:

  • manteniment de l'estratègia, el marc i l'arquitectura europea d'interoperabilitat;
  • promoció de solucions d'interoperabilitat existents i noves, i la seva reutilització;
  • mecanismes per quantificar estalvis de costos deguts a la interoperabilitat;
  • detecció de llacunes legislatives en matèria d'interoperabilitat i avaluació de les implicacions en matèria de TIC de la legislació comunitària.

L'Observatori dels Marcs Nacionals d'Interoperabilitat ( NIFO – National Interoperability Framework Observatory (Obre en nova finestra) ) és una acció del Programa ISA²(Obre en nova finestra)  (Obre en nova finestra) que realitza el seguiment per part dels països europeus de les següents qüestions:

  1. Les principals activitats en matèria d'interoperabilitat.
  2. El marc d'interoperabilitat nacional.
  3. L'alineament amb Marco Europeu d'Interoperabilitat  (Obre en nova finestra) .
  4. Altres iniciatives en matèria d'interoperabilitat.

Per a cada país s'elabora una fitxa(Obre en nova finestra) a partir de l'anàlisi del marc d'interoperabilitat corresponent i de les activitats relacionades a través d'un model analític que persegueix mostrar l'estat de l'art.

La Unió Europea va llançar en 2013 el ‘ Mecanisme Connectar Europa’ (Connecting Europe Facility – CEF(Obre en nova finestra) ) per finançar el desplegament d'infraestructures pa-europees per a la interconnexió dels Estats membres en els dominis d'energia, transport i telecomunicacions. El domini de telecomunicacions, conegut com CEF Telecom(Obre en nova finestra) , finança el desenvolupament de les infraestructures de serveis digitals el propòsit dels quals és permetre interaccions digitals entre autoritats públiques ciutadans i empreses a través de plataformes d'interacció normalitzades, transfrontereres i fàcils d'utilitzar.

Les infraestructures de serveis digitals que tenen un caràcter més sectorial són: accés als recursos digitals del patrimoni europeu; infraestructura de serveis per a una internet més segura/segura; plataforma europea per a la interconnexió dels registres mercantils europeus; accés a la informació del sector públic reutilitzable; i serveis en línia interoperables transfronterers (en àmbits de justícia, seguretat social, etc.).
 
A més, certes infraestructures de serveis digitals tenen el caràcter de ‘components elementals’. Aquests components elementals, són: identificació i autenticació electrònica; entrega electrònica de documents; traducció automàtica; ciberseguretat; i facturació electrònica i arxiu electrònic.

La política europea de normalització TIC també és un instrument al servei de l'assoliment de la interoperabilitat. S'exerceix a través del Reglament (UE) Nº 1025/2012 (Obre en nova finestra) sobre la normalització europea i de la plataforma European Multi stakeholder Platform on ICT Standardisation (MSP-ICT)(Obre en nova finestra) que assessora a la Comissió en la matèria, particularment, en relació amb identificació d'especificacions tècniques (Obre en nova finestra) que puguin ser referenciades en la contractació pública.
 

L'Observatori Marco  d'Interoperabilitat de la Ubicació  ( LIFO ) supervisa l'aplicació de les bones pràctiques de  interoperabilitat de la ubicació  en les administracions públiques europees, sobre la base del nivell d'adopció de les recomanacions de el  Pla EULF .

El panorama general de l'estat de  interoperabilitat d'ubicació  2020 a Espanya es basa en la informació proporcionada per el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

El  Pla EULF  proporciona orientació per a l'aplicació de el  Marco Europeu d'Interoperabilitat  ( FEI ) en l'àmbit geoespacial. En conseqüència, el LIFO complementa el mecanisme de seguiment del FEI gestionat per l'Observatori Nacional del Marc de  Interoperabilitat  ( NIFO ). La recopilació de dades LIFO es duu a terme utilitzant l'eina  EUSurvey . La primera recopilació de dades lifo en 2019 va involucrar a 10 països participants, mentre que la segona recopilació de dades LIFO en 2020 va involucrar a 23 països participants.

La informació recopilada a través del LIFO es pot utilitzar per examinar l'estat nacional i europeu actual, comparar països, identificar fortaleses i àrees que necessiten millores, descobrir solucions de millors pràctiques i planificar mesures apropiades, incloses possibles associacions i reutilització de solucions.

L'estat de la situació de LIFO i les millors pràctiques emergents s'incorporen en les actualitzacions del Pla EULF, la qual cosa garanteix que el marc d'orientació romangui actualitzat. Més informació sobre LIFO

8 Comentaris

  • erevilla 06/06/2012 a les 15:08

    Què es pot fer per incloure JSON http://tools.ietf.org/html/rfc4627 en una futura versió del catàleg d'estàndards? Tampoc s'inclou Javascript ECMA-262.

  • pablo.deamil 08/09/2011 a les 21:55

    ja estan publicats els XSD relatius a l'ANNEX I.

  • vazquece 01/08/2011 a les 12:14

    No sé on puc enviar aquesta incidència, així que ho deixo com a comentari. En el descarregable "Document electrònic", en l'Annex I sobre metadades mínimes obligatòries del document electrònic, es fa referència en el metadado "Versió NTI" a una URL que no està disponible: http://administracionelectronica.gob.es/eni/xsd/v1.0/documento-e

  • embriaci 06/07/2011 a les 13:31

    Quan estarà disponible l'esborrany corresponent a la Política de gestió de documents electrònics? Al meu entendre es tracta d'un element bàsic a tenir en compte en qualsevol projecte d'administració electrònica.

  • anro21 27/06/2011 a les 15:51

    Benvolguts amics s'és mes cificil per fer una patent que et reconeguin la signatura digital que l'invent, és una verguenza que tinguin programes que compliquin per no poder fer res quan amb el meu dni entro en tot, això es es diu no tenir verguenza, per que cal tenir 10 carreres d'ingenieria i no t'ho asseguren, una salutació pels quals se senten amb aquesta frustacion

  • afrodriguez 09/05/2011 a les 17:36

    Benvolguts amics: Des de la Comissió Esp. en IDE del CSG, remodelat en la Llei 14/2010, que trasllada la Directiva INSPIRI (2007/2/CE) per a una IDE a Europa, que ha portat a la publicació (2008-12-13) d'un Reglament sobre Metadades http://inspire.jrc.ec.europa.eu/index.cfm/pageid/101), i com els documents electrònics inclouen els geogràfics, crec que que es dona una certa inconsistència. Quedo a la seva disposició. Una salutació Antonio F. Rodríguez afrodriguez@fomento.es Institut Geogràfic Nacional

  • afrodriguez 09/05/2011 a les 17:23

    Benvolguts amics: Crec que que hi ha normes ISO que no poden ignorar-se a l'hora de definir metadades de documents electrònics: - Geogràfics (UNEIX EN-ISO 19115:2006 Metadades) - Alfanumèrics (ISO 15836 Dublin Core Metadata Set) Quedo a la seva disposició. Una cordial salutació Antonio F. Rodríguez afrodriguez@fomento.es Cap d'Àrea d'Infraestructura d'IG Institut Geogràfic Nacional GT IDEÏ Secretari de la Comissió Especialitzada en IDE

  • aldazsola 02/05/2011 a les 17:09

    Respecte a NTI sobre Expedient Electrònic, m'ha cridat l'atenció: "Els documents electrònics podran incloure's com a part d'un altre expedient, niat en el primer". L'opció d'expedients niats, que formen part del "formi expedient pare", crec que que no està recollida en cap model d'entitat-relació utilitzat en gestió de documents electrònics.