accesskey_mod_content

Objectes programats

Per a l'operació amb certificats electrònics dins d'una Seu electrònica s'ha d'utilitzar tecnologia d'execució dinàmica, de major potència que el llenguatge (X)HTML estàndard. Aquesta tecnologia consistix en la utilització de scripts i aplicació d'una lògica de client basada en applets, objectes ActiveX o altres elements que puguen ser executats en l'ordinador personal de l'usuari en el moment de l'operació amb el certificat.

Per a complir amb les WCAG 1.0, esta ocupació d'objectes programats executats en el navegador de l'usuari xocava directament amb el requisit d'accessibilitat que exigia que les pàgines havien de poder utilitzar-se encara que els scripts i objectes de programació estigueren desconnectats o no anaren suportats. Es considerava una barrera tecnològica que no era possible superar, atés que no hi ha forma de llegir les claus d'un usuari prescindint d'este tipus de tecnologies. Per tant, esta limitació tecnològica es tractava com una excepció i no es considerava un obstacle perquè la Seu electrònica fóra finalment accessible.

En canvi, baix els nous requisits de les WCAG 2.0, açò deixa de ser un problema i no té per què tractar-se com una excepció. En la nova normativa es permet l'ús de tecnologies i elements de programació, sense necessitat que se seguisca proporcionant la mateixa funcionalitat quan no se suporte aquesta tecnologia, sempre que la mateixa s'empre de forma compatible amb l'accessibilitat.

S'entén que una tecnologia (per exemple, scripts, applets, etc.) és compatible amb l'accessibilitat si amb la mateixa és possible crear contingut accessible i els navegadors i productes de suport (p. ex. lectors de pantalla) d'ús comú són compatibles amb aquesta tecnologia o, si és necessari un plugin, este està disponible per a la seua descàrrega o compra amb la mateixa facilitat i preu per a les persones amb discapacitat com per a una persona sense discapacitat.

 

Sí. La tecnologia Javascript es pot utilitzar sempre que es faça de forma no intrusiva i accessible. És a dir, Javascript es pot usar sempre que el contingut generat i/o modificat, així com les funcionalitats afegides, siguen compatibles amb els productes de suport com els lectors de pantalla. Així, per exemple, el contingut generat ha de ser accessible, s'ha de preservar sempre l'orde de lectura del contingut i tots els elements d'interacció han de ser accessibles amb teclat en l'orde de tabulació correcte. 

En cas que s'empre Javascript per a crear funcionalitats i interfícies d'usuaris complexes s'han d'emprar les pautes indicades en l'especificació de WAI-ÀRIA (Obri en nova finestra) del W3C per a afegir la capa d'accessibilitat necessària per a assegurar la seua compatibilitat amb els productes de suport.

Per a ampliar informació es recomana consultar l'especificació de WAI-ÀRIA així com també el document introductori WAI-ÀRIA Primer.

De forma general es pot dir que una aplicació GIS es podrà fer accessible quan la funcionalitat principal subjacent d'aquesta aplicació pot ser operable amb teclat i la informació proporcionada es pot donar en format de text.

No obstant açò, en alguns casos pot ser que no existisca una alternativa tecnològica econòmicament raonable i proporcionada que permeta la seua accessibilitat. Per tant, és una de les possibles excepcions contemplades pel Reial decret 1494/2007 pel qual s'aprova el Reglament sobre les condicions bàsiques per a l'accés de les persones amb discapacitat a les tecnologies, productes i servicis relacionats amb la societat de la informació i mitjans de comunicació social(Obri en nova finestra) , en el seu article 5 apartat 1.

Així, per exemple, un buscador de llocs d'interés pròxims pot emprar un mapa com a part de l'interfície per a situar visualment els resultats i donar informació detallada sobre els mateixos mitjançant marcadors i finestres d'informació. La funcionalitat subjacent (informar sobre els llocs d'interés pròxims) es pot realitzar de forma accessible amb un formulari i un llistat de resultats, amb el seu corresponent detall, ordenats per proximitat i mostrat de forma conjunta a la visualització del mapa. Alguna cosa similar a la funcionalitat "Com arribar" de Google Maps on s'introduïx l'origen i la destinació en camps de text i es proporciona el resultat tant en un mapa com en forma de text.

Per contra, altres aplicacions GIS complexes poden considerar-se com a excepcions si la seua funcionalitat principal subjacent requerix forçosament de la interacció mitjançant un dispositiu d'apuntamiento (p. ex. ratolí) i/o la naturalesa de la informació mostrada no permet la seua textualización de forma tècnicament viable. Este tipus d'aplicacions estan relacionades generalment amb zones geogràfiques, àrees o espais amb gran densitat d'informació com poden ser mapes cartogràfics, llistes de carrers de ciutats, plànols, visualitzacions en 3D, etc.

Per exemple, i de forma concreta, la cerca de dades i referències cadastrals es pot fer accessible mitjançant un formulari (encara que s'acompanye de visualitzacions en un mapa) mentre que la consulta directa de la cartogràfica cadastral presenta limitacions tècniques per a la seua implementació de forma accessible.

En tot cas, i independentment de la impossibilitat d'oferir alternatives textuals per a la informació mostrada, sempre que siga tècnicament possible s'ha de complir la resta de requisits d'accessibilitat per a permetre l'accés al major nombre possible de persones independentment del seu tipus o grau de discapacitat. Així, encara que una aplicació GIS no dispose d'alternatives textuals, pot seguir complint altres requisits com a interfície independent de dispositiu, redimensión del text, etiquetat dels controls, orde de tabulació, informació no depenent del color, contrast suficient, etc., de manera que no s'impedisca l'accés a persones amb un altre tipus de discapacitats com les motrius, daltonisme, baixa visió, etc.

El primer és crear la pàgina en (x)HTML incloent tot el text en ella, sense scripts. El text que es vullga desplegar s'inclou dins d'un element assignant-li un aneu concret.

D'altra banda es crearà un enllaç, mitjançant tècniques Javascript i DOM, que siga el que mostre i oculte el text. A aquest enllaç se li assigna un esdeveniment onclick associat a la funció Javascript de desplegar el text.

Exemple de codi HTML
  • Presentació  
    • Qui som 
    • Contacta amb nosaltres
  • Descàrrega de documentació  
    • Formularis 
    • Impresos

Mitjançant Javascript i DOM s'haurà d'accedir als elements “Presentació” i “Descàrrega de documentació”, i es creen els enllaços amb un esdeveniment onclick.

En les fulles d'estil es creen dos estils, un per al text ocult i un altre per al text quan es mostre desplegat.

Exemple de codi CSS
 ul.ocult {
 position:absolute;
 left:-9999px;
 overflow:hidden;
}

ul.desplegat {
 font-style:italic;
}

 

S'utilitza a més una funció Javascript que plega o desplega el text, canviant-li la classe a l'element HTML que se li indica com a paràmetre.

Exemple de codi Javascript
 /* Funció per a plegar o desplegar text */
function plegar(text) {
  var element = document.getElementById(text);
  if (element.className == "desplegat") {
  element.className = "ocult";
  } else {
  element.className = "desplegat";
  }
}

 

I finalment un altre Javascript per a ocultar el text quan es carrega la pàgina per primera vegada, de manera que a l'usuari que dispose de Javascript se li mostre el menú plegat, i al que no tinga suport per a esta tecnologia se li mostre complet. Este script se situarà al final de la pàgina web.

Exemple de codi Javascript
 /* Script que plegarà tots els textos que se li indiquen */
plegar(’desplegable1’);
plegar(’desplegable2’);