L'informe posa l'accent que la IA pot millorar les interaccions entre els ciutadans i el govern, impulsar les capacitats analítiques i augmentar l'eficiència en àrees clau com l'atenció sanitària, la mobilitat, el govern electrònic i l'educació. Aquests sectors s'identifiquen com els més preparats per al desplegament de la IA a gran escala, amb aplicacions que van des de vehicles autònoms i sistemes de tráfico intel·ligents fins a solucions sanitàries impulsades per la IA i tecnologies educatives.
No obstant això, l'estudi també descriu diversos desafiaments que dificulten l'adopció de la IA en el sector públic. Entre ells es troben els complexos processos de contractació pública, les dificultats en la gestió de dades, la falta de claredat normativa i la preocupació pel biaix en la presa de decisions de la IA.
En resposta, l'informe ofereix una sèrie de recomanacions polítiques destinades a accelerar l'adopció de la IA. Aquests inclouen augmentar el finançament i els recursos per la IA en els serveis públics, garantir la transparència i la rendició de comptes en els sistemes de IA, promoure l'intercanvi transfronterer de dades i alinear les expectatives de la indústria i el sector públic.
S'aconsella a la Comissió Europea que creu un marc regulatori clar per la IA, prioritzi la implementació a llarg termini i fomenti solucions de IA segures/segures i centrades en l'ésser humà. En abordar aquests reptes, la UE pretén posicionar-se com a líder mundial en el desenvolupament de tecnologies de IA fiables i sostenibles per al sector públic.
Pot accedir a l'estudi estudi 
i al resum executiu per informar-se més sobre les troballes.
Nota: L'estudi es va elaborar abans de l'adopció de la Llei de IA i la seva entrada en vigor l'1 d'agost de 2024.
