La interoperabilidad es la capacidad de los sistemas de información y de los procedimientos a los que éstos dan soporte, de compartir datos y posibilitar el intercambio de información y conocimiento entre ellos. Resulta necesaria para la cooperación, el desarrollo, la integración y la prestación de servicios conjuntos por las Administraciones públicas; para la ejecución de las diversas políticas públicas; para la realización de diferentes principios y derechos; para la transferencia de tecnología y la reutilización de aplicaciones en beneficio de una mejor eficiencia; para la cooperación entre diferentes aplicaciones que habiliten nuevos servicios; todo ello facilitando el desarrollo de la administración electrónica y de la sociedad de la información.
En l'àmbit de les Administracions públiques, la consagració del dret dels ciutadans a comunicar-se amb elles a través de mitjans electrònics comporta una obligació correlativa de les mateixes. Aquesta obligació té, com a premisses, la promoció de les condicions perquè la llibertat i la igualtat siguin reals i efectives, així com la remoció dels obstacles que impedeixin o dificultin l'exercici ple del principi de neutralitat tecnològica i d'adaptabilitat al progrés de les tecnologies de la informació i les comunicacions, garantint amb això la independència en l'elecció de les alternatives tecnològiques pels ciutadans, així com la llibertat de desenvolupar i implantar els avanços tecnològics en un àmbit de lliure mercat.
Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, reconeix el protagonisme de la interoperabilitat i es refereix a ella com un dels aspectes en els quals és obligat que les previsions normatives siguin comunes i ha de ser, per tant, abordat per la regulació de l'Estat.
