"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seva publicació. No es garanteix que continuïn actius actualment".
El Govern d'Espanya ha adoptat la Carta de Drets Digitals. Sense tenir caràcter normatiu, aquesta Carta ofereix un marc de referència per garantir els drets de la ciutadania en la nova realitat digital i té com a objectiu reconèixer els reptes que planteja l'adaptació dels drets actuals a l'entorn virtual i digital.
El text recull un conjunt de principis i drets per guiar futurs projectes normatius i el desenvolupament de les polítiques públiques de manera que es garanteixi la protecció dels drets individuals i col·lectius en els nous escenaris digitals. Fixa, per tant, els principis sobre els quals assentar la salvaguarda dels drets fonamentals en l'escenari digital.
L'objectiu de la Carta és descriptiu, prospectiu i assertiu. Descriptiu dels contextos i escenaris digitals que donen lloc a nous conflictes i situacions que han de resoldre's; prospectiu en anticipar futurs escenaris que poden ja predir-se; i assertiu perquè revalida i legitima els principis, tècniques i polítiques que haurien d'aplicar-se en els entorns i espais digitals presents i futurs.
Així mateix, la Carta de Drets Digitals pretén reforçar els drets de la ciutadania, generar certitud a la societat en la nova realitat digital i augmentar la confiança de les persones davant els canvis i disrupcions que porten amb si les noves tecnologies.
Transformació digital humanista
Amb la publicació de la Carta de Drets Digitals, Espanya avança en l'impuls d'una transformació digital humanista que cerca seguir situant al nostre país en una posició d'avantguarda internacional en la protecció dels drets de la ciutadania i contribuir activament a les diferents iniciatives i debats que s'estan desenvolupant en l'àmbit europeu i global.
Es consolida així el lideratge d'Espanya en el desenvolupament d'una societat digital lliure, oberta i inclusiva, definint unes “regles justes” per al desenvolupament comú i en convivència en la nova realitat digital, i garantint el caràcter social de la transformació tecnològica.
De fet, la Carta de Drets Digitals té com a base els avanços ja realitzats a Espanya per al reconeixement dels drets digitals, entre els quals cal destacar el Títol X de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals i el recentment aprovat Reial decret-llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància.
Amb l'adopció de la Carta, Espanya dona compliment a un de les fites recollides en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per al segon semestre de 2021. La Carta és, a més, un dels deu objectius marcats en l'agenda Espanya Digital 2025.
Drets adaptats a la realitat digital
Aquesta Carta cerca actualitzar drets ja existents i reconeguts en textos com la Declaració de Drets Humans o la Constitució Espanyola, i adaptar-los a les noves circumstàncies de la realitat digital.
Respecte als drets de llibertat, el text inclou el dret a la identitat de l'entorn digital, a la protecció de dades, al pseudonimato, el dret a no ser localitzat i perfilat, el dret a la ciberseguretat, o el dret a l'herència digital.
Quant als drets d'igualtat, la Carta recull el dret a la igualtat i a la no discriminació en l'entorn digital, el dret d'accés a Internet i el dret d'accessibilitat universal en l'entorn digital.
El text també promou la protecció de menors en l'entorn digital perquè tutors o progenitors vetllin perquè els menors d'edat fan un ús equilibrat d'entorns digitals, garanteixin l'adequat desenvolupament de la seva personalitat i preservin la seva dignitat; a més promou el foment de l'accés a tots els col·lectius i la promoció de polítiques públiques per eliminar bretxes d'accés a l'entorn digital.
El dret a la neutralitat de la xarxa, a rebre lliurement informació veraç, el dret a la participació ciutadana per mitjans digitals i el dret a l'educació digital són unes altres de les novetats del text a l'apartat de drets de participació i conformació de l'espai públic.
En l'àmbit laboral, la Carta de Drets Digitals recull el dret a la desconnexió digital, al descans i a la conciliació de la vida personal i familiar, l'avaluació d'impacte en l'ús dels algorismes o el desenvolupament de condicions òptimes per a la creació d'espais de proves controlades (sandbox).
En relació amb els drets en entorns específics, s'inclouen continguts molt nous i pioners. És el cas els drets davant la intel·ligència artificial. El text recull que la IA haurà d'assegurar un enfocament centrat en les persones i la seva inalienable dignitat i que en el desenvolupament dels sistemes d'intel·ligència artificial s'haurà de garantir el dret a la no discriminació. També s'inclouen els drets digitals en l'ocupació de les neurotecnologías para, entre altres qüestions, garantir el control de cada personal sobre la seva pròpia identitat, assegurar la confidencialitat i assegurar que les decisions i processos basats en aquestes tecnologies no siguin condicionats pel subministrament de dades.
En l'àmbit de les garanties s'inclouen drets com el relatiu a la tutela administrativa i judicial en els entorns digitals.
Procés participatiu
L'elaboració de la Carta de Drets Digitals ha seguit un procés participatiu, amb contribucions d'experts en la matèria i les associacions de defensa de drets, així com de la ciutadania, juntament amb la contribució del sector privat, proveïdors de serveis, i sector públic competencialment afectat.
En concret, destaquen com a fites la constitució del Grup d'Experts en drets digitals o la realització de dues consultes públiques de la qual es van rebre més de 250 aportacions.
Carta de Drets Digitals (PDF)
Font original de la notícia
