accesskey_mod_content

Presentació d'UniversiTIC 2016

  • Escoltar
  • Imprimir PDF
  • Compartir

"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seva publicació. No es garanteix que continuïn actius actualment".

21 abril 2017

Publicat l'UniversiTIC 2016, la nova edició de l'informe elaborat per la comissió sectorial TIC del CRUE. Aquest informe ofereix la més completa radiografia sobre l'estat de les TIC en el sistema universitari espanyol.

El passat 16 de març es va presentar a la seu de Crue Universidades Españolas a Madrid una nova edició de l'informe UniversiTIC, corresponent a l'any 2016, i elaborada per la comissió sectorial TIC de Crue Universitats Espanyoles. Aquest informe ofereix la més completa radiografia sobre l'estat de les TIC en el sistema universitari espanyol.

La presentació de la 11ª edició d'UniversiTIC va ser a càrrec del president de Crue Universitats Espanyoles, Segundo Píriz; del president de la comissió sectorial Crue-TIC, Juan Gómez Ortega, i del secretari general d'Universitats, Jorge Sáinz.

El president de Crue Universitats Espanyoles, Segundo Píriz, va subratllar l'alta participació d'universitats públiques i privades en l'informe, i va assenyalar que “si ben el pressupost que dediquen les universitats a les TIC no arriba al 5% recomanat per l'OCDE, i s'han experimentat uns canvis tecnològics i normatius que han impactat al sector, no s'ha produït un minvament en els serveis TIC que ofereixen les universitats. Al contrari, aquestes dificultats han servit per incentivar el treball col·laboratiu que realitzen en aquest àmbit les universitats entre si i amb proveïdors i administracions públiques”.

Per la seva banda, el president de Crue-TIC i rector de la Universitat de Jaén, Juan Gómez Ortega, va anar l'encarregat de presentar les principals conclusions de l'informe, que va destacar com “un dels pioners a Europa“. El president de Crue-TIC va qualificar com a “saludable” l'estat de les TU a les universitats espanyoles, encara que va alertar del perill que “el baix pressupost que es destina a aquest capítol -inferior al de 2007-, pugui afectar a la innovació en les TU, tan important per a la transformació digital de les universitats“.

El secretari general d'Universitats, Jorge Sáinz, va participar també en l'acte de presentació de l'informe, i va afirmar que, “encara que existeixen molts espais de millora, les universitats espanyoles no tenen gens que envejar a altres sistemes universitaris pel que fa a les Tecnologies de la Informació“. Jorge Sáinz va realitzar una breu exposició d'alguns dels projectes engegats pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport en matèria TU per a les universitats, i entre els quals destaquen plans per al foment de l'administració electrònica i la implantació de la comptabilitat analítica. Així mateix, Jorge Sáinz va manifestar la “voluntat del ministeri de col·laborar amb Crue Universitats Espanyoles en aquest i altres àmbits“.

Quant a les Tecnologies de la Informació com a suport als processos de gestió cal destacar que la gestió automatitzada a les universitats ja està plenament consolidada. Pràcticament totes les universitats compten amb aplicacions de gestió acadèmica i econòmica automatitzades. D'altra banda, les universitats tenen implantats gairebé el 60% dels elements
propis de l'administració electrònica, evolucionant positivament amb un augment del 6% pel que fa a l'edició anterior. La disponibilitat d'una passarel·la de pagament web, la signatura electrònica i l'existència d'un perfil dels contractants, són els elements de l'administració electrònica més implantats en més de tres de cada quatre universitats. Els
serveis més implementats són el registre, la gestió acadèmica d'actes i la gestió de l'activitat acadèmica dels estudiants.

En relació a la gestió del coneixement institucional, pràcticament totes les universitats disposen d'un datawarehouse o estan en vies d'implantar-ho. A més, el 66,67% de les universitats disposen d'un portal de transparència i el 30% compten amb una iniciativa opendata o un pla de reutilització de la informació del sector públic (RISP).

  • Interoperabilitat
  • Infraestructures i serveis comuns