Estàndards

No, no és estrictament necessari. Validar la correcció gramatical del codi no és un requisit imprescindible en WCAG 2.0, encara que sí és altament recomanable per assegurar la compatibilitat del mateix entre diferents navegadors.

Com a requisit mínim, el codi de les pàgines ha de ser procesable. És a dir, no ha d'haver-hi errors en el codi que puguin causar problemes d'interpretació als diferents navegadors i aplicacions d'usuari.

Perquè el codi sigui procesable s'ha de complir que almenys estigui ben format. L'obertura i tancament de les etiquetes ha de seguir l'especificació. Han d'existir etiquetes de tancament per a tots els elements que les requereixin i no han d'existir per a aquells elements en els quals estiguin prohibides. Les etiquetes d'obertura i de tancament han d'estar niades correctament per a tots els elements. El valor dels atributs ha d'estar correctament posat entre cometes i no s'han de repetir valors en aquells atributs que requereixin un valor únic (per exemple, els aneu).

Si es compleix l'anterior es minimitza el risc que el codi sigui processat de forma incorrecta per alguna aplicació d'usuari. No obstant això, la millor opció i més recomanable és validar sempre el codi segons la gramàtica formal usada. El principal avantatge de validar el codi és l'eliminació de totes les ambigüitats que es puguin produir per l'ús de codi incorrecte.

Si en realitzar la validació d'una pàgina, el validador d'HTML retorna errors del tipus cannot generate system identifier for general entity, són deguts al fet que per utilitzar caràcters especials en les rutes URL s'ha de fer ús de les seves entitats. En el cas del caràcter &, l'entitat corresponent és &.

La manera més accessible i recomanable per realitzar una redirecció és que es faci de manera transparent a l'usuari. Per a això es poden emprar redireccions del costat del servidor en lloc d'usar redireccions en el client. En cas d'usar redireccions en el client aquestes han de ser immediates, sense límit de temps, perquè siguin transparents per als usuaris.

En el cas de les redireccions de servidor s'haurà de configurar aquest de forma adequada per indicar el codi d'estat HTTP adequat (301). A manera d'exemple, en el servidor web Apatxe s'usa la directiva redirect.

Sempre és preferible usar redireccions de servidor. No obstant això, si és necessari fer redireccions de client (per exemple, perquè no es té accés a la configuració del servidor) aquestes han de ser instantànies de manera que siguin transparents per als usuaris.

No, no és obligatori. Les pautes d'accessibilitat no exigeixen usar una determinada gramàtica. L'única exigència és que el codi sigui correcte de manera que s'asseguri la compatibilitat entre els diferents navegadors i productes de suport. Cumpliéndo l'anterior, es podrà usar tant xHTML, com HTML5 com a versions anteriors d'HTML.

Referent a quin tipus de gramàtica utilitzar, i encara que no sigui un requisit, es recomana emprar gramàtiques estrictes.

Perquè un document PDF es consideri accessible ha d'estar etiquetat i estructurat, amb alternatives a tot element no textual, amb marcat d'idioma i ordre de lectura apropiat i, en el cas d'estar protegit, amb seguretat accessible.

Per aconseguir aquest marcat accessible existeixen dues vies:

• Crear un document accessible mitjançant un processador de text i exportar a PDF etiquetat (no totes les eines permeten aquesta exportació).
• Exportar el document a PDF i posteriorment etiquetar-ho de manera manual (mitjançant Tova Acrobat Professional).

A més, és necessari que es proporcioni a les pàgines on s'inclouen els enllaços als documents PDF, un esquema o resum, amb format (X)HTML+CSS accessible, de la informació que estigui continguda en els PDF.

Per ampliar la informació sobre el procés de construcció de PDF accessibles pot consultar la "Guia d'Accessibilitat en Documents PDF” disponible en l'apartat "Accessibilitat en PDF" de l'àrea de documentació.