Com ja s'ha comentat, són cada vegada més les organitzacions que decidixen governar les seues dades per a assegurar-se que tenen un determinat valor organisacional.
Encara que els escenaris solen ser molt variopintos, una observació detinguda de les necessitats i intencions permet descobrir que moltes d'estes organitzacions ja havien començat a governar les seues dades fa temps, però no ho sabien. Potser, l'única cosa que estiguen fent a partir d'eixa decisió siga manifestar-ho explícitament. Açò sol ocórrer quan comencen a ser conscients de la necessitat de contextualitzar i justificar aquestes iniciatives, per exemple, per a fer front a un determinat canvi organisacional – com l'anhelada transformació digital
-, o per a fer front a un determinat repte tecnològic com la implantació d'un
data lake
per a donar millor suport als projectes d'analítiques de la dada.
Una estratègia de negoci pot consistir a disminuir els costos necessaris per a produir un determinat producte, definir noves línies de negoci, conéixer millor els patrons de comportament dels clients o elaborar polítiques que aborden problemes específics de la societat. Per a implantar una estratègia de negoci es necessiten dades, però no qualsevol dada, sinó dades que siguen rellevants i útils per als objectius inclosos en l'estratègia del negoci. És a dir, dades que es puguen usar com a base per a contribuir a la consecució de dites objectives. Per tant, pot dir-se, que quan una organització reconeix que necessita governar les seues dades, en realitat el que està manifestant és la seua necessitat de posar determinats dades al servici de l'estratègia del negoci. I esta és la verdadera missió del govern de la dada.
Disposar de les dades adequades per a l'estratègia de negoci requerix d'una estratègia de la dada. És condició necessària que la estratègia de la dada es derive i s'alinee amb una estratègia de negoci. Per esta raó, és possible afirmar que els projectes que s'estan desenvolupant (sobretot els que busquen desenvolupar algun artefacte tecnològic), o els que han de desenvolupar-se en l'organització, necessiten d'una justificació determinada per una estratègia de la dada i, per tant, formaran part del govern de la dada.
Objectius estratègics de la dada
Una estratègia de la dada està composta per una sèrie d'objectius estratègics de la dada, que poden ser d'un o d'una combinació necessària dels següents quatre tipus genèrics:
- Realització de beneficis: consistix a assegurar que, tots els productors de dades tenen els mecanismes adequats per a produir les fonts que suporten a l'estratègia del negoci, i que els consumidors de dades disposen d'aquells necessaris per a poder realitzar les tasques precises per a aconseguir els objectius estratègics del negoci. Exemples d'este tipus d'objectius pot ser:
- la definició dels processos de generació d'informes (reporting) de l'organització;
- la identificació de l'arquitectura de dades més rellevant per a donar servici a totes les necessitats de dades dins del termini establit i en la forma escaient;
- la creació de capes de servicis de dades;
- l'adquisició de dades des de terceres fonts per a satisfer determinades demandes de dades; o
- la implantació de les tecnologies d'informació que donen suport a l'aprovisionament i consum de dades
- Alineament estratègic: l'objectiu és aconseguir que les dades s'alineen amb uns principis o directrius bàsiques de comportament que l'organització ha definit, hauria d'haver definit, o que va a definir com a part de l'estratègia. Este alineament busca homogeneïtzar la forma de treballar amb les dades de l'organització. Exemples d'este tipus d'objectiu poden ser:
- establir unes estructures organitzatives que donen suport a les cadenes de responsabilitat i de rendició de comptes;
- homogeneïtzar, reconciliar i unificar la descripció de les dades en diferents tipus de repositoris de metadades;
- definir i implementar les bones pràctiques de l'organització respecte del govern de la dada , la gestió de la dada i la gestió de la qualitat de la dada [2] ;
- readaptar o enriquir (el que en terminologia DAMA es coneix com operativizar el govern de la dada) els procediments de dades de l'organització per a alinear-los a les bones pràctiques instaurades per l'organització en els diferents processos;
- o definir polítiques de la dada en qualsevol de les àrees d'actuació de la gestió de la dada i assegurar el seu compliment, entenent esta com a seguretat, gestió de dades mestres, gestió de dades històriques, etc.
- Optimització de recursos: consistix a establir directrius per a assegurar que la generació, ús i explotació de les dades utilitza els recursos de l'organització de la forma més adequada i eficient possible. Alguns exemples d'este tipus d'objectius podrien incloure:
- la disminució de costos d'emmagatzematge i processament de dades a sistemes d'emmagatzematge molt més eficients i eficaços, com les migracions de les capes d'emmagatzematge i processament de les dades al núvol.
- la millora dels temps de respostes de determinades aplicacions mitjançant la retirada de dades històriques; la millora de la qualitat de les dades;
- la millora de les habilitats/habilitats i coneixements dels diferents participants en l'explotació i ús de les dades;
- el redissenye de plans de negoci per a fer-los més eficients; o
- la redefinició de rols per a simplificar l'assignació i delegació de responsabilitats.
- Optimització de riscos: l'objectiu fonamental és analitzar els possibles riscos relacionats amb les dades que poden malmetre la consecució dels diferents objectius de negoci de l'organització, o fins i tot posar en perill la seua viabilitat com a entitat, i desenvolupar els mecanismes adequats de tractament de la dada. Alguns exemples d'este tipus d'objectiu serien:
- la definició o la implantació de mecanismes de seguretat i protecció de dades;
- l'establiment dels paràmetres ètics necessaris; o
- l'assegurament de recursos humans suficientment qualificats per a fer front a la rotació funcional.
Una lectura detinguda dels exemples proposats pot arribar a fer pensar que alguns d'estos objectius estratègics de la dada podrien entendre's com si anaren de diferents tipus simultàniament. Per exemple, assegurar la qualitat de les dades que es van a usar en determinats processos de negoci pot buscar, d'alguna forma, garantir que les dades no solament s'usen (“realització de beneficis” i “optimització de riscos”), sinó que també contribuïsquen a garantir que l'organització tinga una imatge de marca seriosa i responsable amb les dades (“alineament estratègic”) que evite haver de realitzar freqüentment accions de neteja de dades, amb el consegüent desaprofitament de recursos (“optimització de recursos” i “optimització de riscos”).
Habitualment, el procés de selecció d'un o més objectius estratègics de la dada ha de realitzar-se no solament tenint en compte el context de l'organització i l'abast de dites objectives en termes funcionals, geogràfics o de dades, sinó que també s'ha de considerar la dependència entre els objectius plantejats i la forma en la qual estos hagen de seqüenciar-se. Pot ser habitual que el mateix objectiu estratègic abaste dades que s'usen en diferents departaments o fins i tot que s'aplique a diferents dades. Per exemple, l'objectiu estratègic dels tipus “realització de benefici” i “optimització de riscos”, anomenat “garantir el nivell d'accés als repositoris de dades personals”, abastaria les dades personals que es poden usar en els departaments comercial i d'operacions.
Tenint en compte les responsabilitats típiques de govern de la dada (avaluar, dirigir, monitorar), es recomana l'ús de la tècnica SMART (per les seues sigles en anglés: specific, measurable, achievable, realistic, estafe-bound) per a la selecció dels objectius estratègics. Així, estos objectius estratègics han de:
- ser específics,
- poder mesurar-se i monitorar-se el seu nivell de consecució,
- que siguen assolibles i realistes dins del context de l'estratègia i de l'empresa i, finalment,
- que la seua consecució siga limitada en el temps.
Una vegada que s'han identificat els objectius estratègics de la dada, i que es compta amb el respatler i suport econòmic de la directiva de l'organització, ha d'afrontar-se la seua implementació tenint en compte les dimensions comentades anteriorment (context, aspectes funcionals i dependències entre els objectius), mitjançant la definició d'un determinat programa de govern de la dada. És interessant ressaltar el fet que, després del concepte de “programa”, està la idea de “conjunt de projectes interrelacionats entre si que contribuïxen a un objectiu específic”.
En definitiva, una estratègia de la dada és la forma en la qual una organització posa les dades necessàries al servici de l'estratègia del negoci de l'organització. Esta estratègia de la dada està composta per una sèrie d'objectius estratègics que poden ser d'un dels quatre tipus exposats o una combinació dels mateixos. Finalment, la implementació d'esta estratègia de la dada es realitzarà mitjançant el disseny i execució d'un programa de govern de dades, aspectes que s'aborden en este post .
Font original de la notícia
