accesskey_mod_content

Interoperabilitat

  • Opinar
  • Escoltar
  • Imprimir PDF
  • Compartir

La necessitat de cooperació és especialment intensa en la Unió Europea. Els ciutadans de la Unió Europea es veuen obligats sovint a relacionar-se amb les administracions d'altres Estats membres diferents del seu propi; les administracions dels diferents Estats membres han de cooperar unes amb altres per resoldre problemes dels ciutadans, així com amb les institucions comunitàries per a qüestions relatives a polítiques comunes. La interoperabilitat és un element indispensable per a la cooperació i, en concret, per a la realització pràctica dels serveis públics digitals transfronterers.

En aquest context comunitari la interoperabilitat és rellevant en general per a la realització del principi de solament una vegada (onze-only principle) i de forma específica per a àrees tals com a mercat interior, medi ambient, justícia, duanes, fiscalitat, sanitat, salut alimentària, fons europeus, informació del sector públic, identitat electrònica, estandardització TIC, estadística i contractació pública.

En conseqüència, l'assoliment de la interoperabilitat entre les administracions està considerat en la Unió Europea com un aspecte essencial per millorar l'eficiència i l'eficàcia de la prestació dels serveis, alhora que compartir i reutilitzar les solucions d'interoperabilitat ja existents pot ajudar a contenir la multiplicació de costos. Aquest paper rellevant de la interoperabilitat ve recollit en diversos actes comunitaris com, entre els més recents, el Marco Europeu d'Interoperabilitat(Obre en nova finestra) , la Declaració Ministerial de Tallin , la Decisió ISA²(Obre en nova finestra)  i el Pla d'Acció d'administració electrònica 2016-2020(Obre en nova finestra) , entre altres referents.

En particular, la Declaració Ministerial d'administració electrònica de Tallin , adoptada el 6 d'octubre de 2017, reforça el compromís amb els principis del Pla d'Acció d'Administració electrònica 2016-2020 (Obre en nova finestra) i inclou entre les seves línies d'acció les relatives al principi de solament una vegada i a la interoperabilitat per defecte, per promoure, essencialment, la reutilització de dades en els registres primaris, així com de solucions provinents tant de l'àmbit comunitari ( CEF Telecom i ISA²(Obre en nova finestra) ), com de les administracions dels Estats membres.

Contribueixen particularment a la interoperabilitat en la UE les accions del programa ISA²(Obre en nova finestra) , els serveis digitals d'infraestructura i els components elementals (building blocks) resultat de l'instrument  CEF Telecom(Obre en nova finestra) , així com d'altres actuacions en curs com la normalització TIC.

El Programa ISA²(Obre en nova finestra)  (Solucions d'interoperabilitat i marcs comuns per a les administracions públiques, les empreses i els ciutadans europeus) vigent en el període 2016-2020, continua la labor de programes previs (ANADA, ANADA II, IDABC, ISA) per promoure la interoperabilitat en la UE; facilitar una interacció electrònica transfronterera o intersectorial eficient i eficaç tant entre les AA.PP. europees com entre elles i les empreses i els ciutadans, i contribuir al desenvolupament d'una administració electrònica més eficaç, simplificada i orientada als usuaris en els nivells nacional, regional i local de l'administració pública; promoure solucions d'interoperabilitat que facilitin l'execució de les polítiques i activitats de la Unió; i facilitar la reutilització de les solucions d'interoperabilitat per part de les AA.PP. europees.
 
ISA²(Obre en nova finestra) amb el seu finançament promou una extensa col·lecció d'accions que inclouen:

  • mantenimiento de la estrategia, el marco y la arquitectura europea de interoperabilidad;
  • promoció de solucions d'interoperabilitat existents i noves, i la seva reutilització;
  • mecanismes per quantificar estalvis de costos deguts a la interoperabilitat;
  • detecció de llacunes legislatives en matèria d'interoperabilitat i avaluació de les implicacions en matèria de TIC de la legislació comunitària.

L'Observatori dels Marcs Nacionals d'Interoperabilitat ( NIFO – National Interoperability Framework Observatory (Obre en nova finestra) ) és una acció del Programa ISA²(Obre en nova finestra)  (Obre en nova finestra) que realitza el seguiment per part dels països europeus de les següents qüestions:

  1. Les principals activitats en matèria d'interoperabilitat.
  2. El marc d'interoperabilitat nacional.
  3. L'alineament amb Marco Europeu d'Interoperabilitat  (Obre en nova finestra) .
  4. Altres iniciatives en matèria d'interoperabilitat.

Per a cada país s'elabora una fitxa(Obre en nova finestra) a partir de l'anàlisi del marc d'interoperabilitat corresponent i de les activitats relacionades a través d'un model analític que persegueix mostrar l'estat de l'art.

La Unió Europea va llançar en 2013 el ‘ Mecanisme Connectar Europa’ (Connecting Europe Facility – CEF(Obre en nova finestra) ) per finançar el desplegament d'infraestructures pa-europees per a la interconnexió dels Estats membres en els dominis d'energia, transport i telecomunicacions. El domini de telecomunicacions, conegut com CEF Telecom(Obre en nova finestra) , finança el desenvolupament de les infraestructures de serveis digitals el propòsit dels quals és permetre interaccions digitals entre autoritats públiques ciutadans i empreses a través de plataformes d'interacció normalitzades, transfrontereres i fàcils d'utilitzar.

Les infraestructures de serveis digitals que tenen un caràcter més sectorial són: accés als recursos digitals del patrimoni europeu; infraestructura de serveis per a una internet més segura/segura; plataforma europea per a la interconnexió dels registres mercantils europeus; accés a la informació del sector públic reutilitzable; i serveis en línia interoperables transfronterers (en àmbits de justícia, seguretat social, etc.).
 
A més, certes infraestructures de serveis digitals tenen el caràcter de ‘components elementals’. Aquests components elementals, són: identificació i autenticació electrònica; entrega electrònica de documents; traducció automàtica; ciberseguretat; i facturació electrònica i arxiu electrònic.

La política europea de normalització TIC també és un instrument al servei de l'assoliment de la interoperabilitat. S'exerceix a través del Reglament (UE) Nº 1025/2012 (Obre en nova finestra) sobre la normalització europea i de la plataforma European Multi stakeholder Platform on ICT Standardisation (MSP-ICT)(Obre en nova finestra) que asesora a la Comisión en la materia, particularmente, en relación con la identificació d'especificacions tècniques (Obre en nova finestra) que puguin ser referenciades en la contractació pública.
 

L'Observatori Marco  d'Interoperabilitat de la Ubicació  ( LIFO ) supervisa l'aplicació de les bones pràctiques de  interoperabilitat de la ubicació  en las administraciones públicas europeas, sobre la base del nivel de adopción de las recomendaciones del  Pla EULF .

El panorama general de l'estat de  interoperabilitat d'ubicació  2020 en España se basa en la información proporcionada por el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana.

El  Pla EULF  proporciona orientació per a l'aplicació de el  Marco Europeu d'Interoperabilitat  ( FEI ) en l'àmbit geoespacial. En conseqüència, el LIFO complementa el mecanisme de seguiment del FEI gestionat per l'Observatori Nacional del Marc de  Interoperabilitat  ( NIFO ). La recopilació de dades LIFO es duu a terme utilitzant l'eina  EUSurvey . La primera recopilació de dades lifo en 2019 va involucrar a 10 països participants, mentre que la segona recopilació de dades LIFO en 2020 va involucrar a 23 països participants.

La informació recopilada a través del LIFO es pot utilitzar per examinar l'estat nacional i europeu actual, comparar països, identificar fortaleses i àrees que necessiten millores, descobrir solucions de millors pràctiques i planificar mesures apropiades, incloses possibles associacions i reutilització de solucions.

L'estat de la situació de LIFO i les millors pràctiques emergents s'incorporen en les actualitzacions del Pla EULF, la qual cosa garanteix que el marc d'orientació romangui actualitzat. Més informació sobre LIFO