La World Wide Web Foundation
acaba de publicar la IV edició de el ‘ Open Data Barometer ’, un dels millors índexs per al mesurament de les polítiques d'impuls de dades obertes que desenvolupen els països de tot el planeta. Espanya segueix escalant posicions i ha passat d'ocupar el 13º lloc en el rànquing a ascendir fins al 11º, avançant a països com Dinamarca, Alemanya o Suècia i mantenint una posició de privilegi enfront d'estats tan avançats en transformació digital com Suïssa, Rússia o Israel.
Segons transcendeix en el citat informe , Espanya empata en l'escalafó amb Mèxic i per davant se situen únicament Gran Bretanya, Canadà, França, Estats Units, Corea, Austràlia, Nova Zelanda, Japó, Països Baixos i Noruega. En la seva quarta edició, aquest baròmetre de les dades obertes abasta 115 països i jurisdiccions, un augment del 25 per cent respecte a l'edició anterior.
En el rànquing del continent europeu, Espanya ocupa la cinquena posició per darrere de Regne Unit, que és el primer país del món amb una puntuació de 100 sobre 100, seguit de França (85), Països Baixos (75) i Noruega (74).
El baròmetre adjudica a Espanya 73 punts sobre 100, que es reparteixen en un índex de 81 en ‘Preparació’, 58 en ‘Implementació’ i 88 en ‘Impacte’. L'any passat, no obstant això, quan Espanya ocupava la 13ª posició del rànquing, aquestes qualificacions eren de 78 en ‘Preparació’, 57 en ‘Implementació’ i 63 en ‘Impacte’, sent aquesta última xifra la que ha impulsat la millora de la posició del nostre país.
La World Wide Web Foundation, en el prólogo del estudio, considera que los datos abiertos son un derecho global. Los estados deben ofrecer todos aquellos datos que la gente necesita y en formatos que permitan su uso de manera fácil. “Sin buenos datos es imposible conseguir que los gobiernos rindan cuentas por las decisiones que toman, las políticas que aprueban y el dinero que presupuestan y gastan”, subraya el informe.
El baròmetre analitza l'existència i qualitat de 15 conjunts de dades clau (des de registre de terres o pressupostos governamentals) en tots els països analitzats. També s'estudia el seu grau d'actualització, accessibilitat, possibilitat de reutilització, gratuïtat, tipus de llicència, interoperabilitat i moltes altres variables.
L'informe, al seu apartat de conclusions finals, aporta cinc grans recomanacions per aconseguir una gestió més eficient i efectiva de les dades obertes:
- Les dades governamentals han de ser oberts per defecte.
- Els governs han de descentralitzar les dades obertes en tots els departaments i agències.
- Els governs han d'adoptar la Carta de Dades Obertes para garantizar que las prácticas de datos abiertos se integren más allá de mandatos políticos.
- Els governs han de consultar amb ciutadans i intermediaris quines dades obertes han de publicar primer.
- Els governs han d'invertir a usar dades obertes per millorar la vida dels grups marginats.
