El Consell de Ministres ha aprovat avui, a proposta del Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, l'Estratègia d'Intel·ligència Artificial 2024. L'estratègia dona continuïtat a les iniciatives desplegades pel Govern d'Espanya fins al moment en matèria d'Intel·ligència Artificial (IA), adaptant-les als notables canvis experimentats en aquesta tecnologia en els últims anys.
Aquesta estratègia reforça el compromís d'Espanya amb l'avantguarda tecnològica, reafirmant la seva posició com a líder en el desenvolupament i aplicació de solucions de IA. Es tracta d'un pla ambiciós, dissenyat per consolidar i expandir l'ús de la IA en el conjunt de l'economia i en l'administració pública. El seu desplegament es realitzarà en 2024 i 2025, i comptarà amb recursos per 1.500 milions d'euros, addicionals als 600 milions ja mobilitzats, procedents fonamentalment del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i de l'addenda a aquest Pla.
L'Estratègia d'Intel·ligència Artificial 2024 està estructurada en 3 eixos que activaran 8 palanques d'acció.
Eix 1: Reforç de les capacitats per al desenvolupament de la IA
Aquest eix de l'estratègia posa l'accent en la necessitat de reforçar les palanques per al desenvolupament de la Intel·ligència Artificial per ser capaces d'aprofitar el màxim possible les oportunitats que ofereix aquesta tecnologia, que està mostrant tant dinamisme. En concret, aquest eix posa el focus en quatre elements: el reforç de la supercomputación, la capacitat d'emmagatzematge sostenible, els models de llenguatge i la necessitat de talent.
En primer lloc, l'Estratègia de IA 2024 part de la realitat que la supercomputación és un pilar fonamental per a l'avanç de la IA. Per això, contempla la inversió de 90 milions d'euros per a l'engegada de nous clústers altament especialitzats, que permetin millorar les prestacions del Marenostrum 5, del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), i el reforç de la Xarxa Espanyola de Supercomputación. Aquestes accions tenen com a objectiu augmentar significativament les capacitats de processament de dades disponibles per a la indústria i el sector investigativo, permetent desenvolupaments més avançats i complexos en IA. A més, per propiciar l'ús de la IA per les empreses, l'Estratègia inclou el compromís de dedicar un 20% de la capacitat del Marenostrum 5 per a la indústria.
En segon lloc, l'estratègia inclou iniciatives per a l'establiment de Centres de Processament de Dades (CPD) ambientalment sostenibles, a través d'un nou marc regulatori que millori la planificació d'aquestes infraestructures i simplifiqui els tràmits administratius, a més d'ordenar territorialment la implantació de futurs CPD. Aquestes mesures posicionaran a Espanya com un referent en l'engegada de pràctiques de IA que respectin el medi ambient i promoguin l'ús eficient dels recursos.
En tercer lloc, aquest eix inclou la creació i expansió d'una família de models de llenguatge en castellà i llengües cooficials que es dirà ALIA, els primers resultats de les quals estaran disponibles al final de l'estiu. Aquests models, que tindran més d'un 20% d'entrenament en castellà i llengües cooficials, enfront de menys del 5% dels models actuals, permetran reduir els biaixos i millorar les aplicacions pràctiques que les empreses i administracions del nostre país poden desenvolupar.
Finalment, la quarta palanca d'aquest eix és l'impuls del talent especialitzat en Intel·ligència Artificial en un context en el qual existeix una gran demanda de professionals. L'Estratègia impulsarà la creació de xarxes i la cerca de sinergies entre els projectes que ja estan en marxa i que han suposat una inversió de 600 milions d'euros. A més, invertirà altres 160 milions més en beques, Formació Professional i formació de docents, entre altres qüestions.
Eix 2: Facilitar l'aplicació de la IA en el sector públic i privat
En el marc d'aquest eix s'articularà un procediment per a la implantació de la IA en l'Administració General d'Estat (AGE), a través del projecte GobTech Lab, que canalitzarà els casos d'ús d'aquesta tecnologia a través d'un laboratori d'innovació per desenvolupar projectes pilot i solucions innovadores per a les entitats del sector públic estatal. A més, es desenvoluparà un model de governança comuna de dades i corpus de l'AGE que garanteixi estàndards de seguretat-anonimat, qualitat, interoperabilitat i reutilització de les dades.
En segon lloc, per promoure el desenvolupament de la IA en el sector privat, especialment en l'àmbit de les pimes i autònoms, es desenvoluparà el programa Joc Consulting, dotat amb 300 milions d'euros, perquè els projectes empresarials de menor grandària puguin contractar serveis d'assessorament per a l'adopció de la IA. A més, s'ha ampliat el programa Joc Digital amb la incorporació de nous productes IA i una inversió de 350 milions. També es dedicaran 400 milions d'euros a través del Fons NextTech amb l'objectiu de facilitar finançament a les empreses que desenvolupin solucions de IA.
Aquest eix es completa amb la futura Llei de Ciberseguretat, que establirà un marc clar i integral per desenvolupar la ciberseguretat nacional i millorarà la protecció dels sistemes d'informació, xarxes i dades, i amb l'impuls de l'ecosistema empresarial de ciberseguretat amb IA que fomentarà la innovació, la col·laboració i l'adopció de tecnologies de IA en l'àmbit de la ciberseguretat.
A més, per a iniciatives contemplades en els eixos 1 i 2 (palanca 4 i 6), s'invertirà fins a 300 milions procedents dels Fons FEDER.
Eix 3: Fomentar una IA transparent, ètica i humanística
El compliment dels objectius d'aquest eix s'articularà a través de l'Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA), que actuarà en una triple adreça: com a centre de pensament i anàlisi sobre la IA (analitzant tendències, generant debat social i identificant bones pràctiques i riscos emergents), com a supervisor d'un desplegament responsable de la IA (certificant sistemes de IA d'acord amb el reglament europeu de IA i establint bones pràctiques per promoure models transparents i oberts) i com a referent internacional (participant en les institucions europees i mundials de governança de la IA).
En la seva valoració durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, José Luis Escrivá, ha dit que "aquesta estratègia no només reforça la nostra infraestructura tecnològica i capacitats d'innovació, sinó que també assegura que el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial al nostre país es realitzi sota els més alts estàndards de sostenibilitat i ètica. És un pas avanci cap a una economia més digitalitzada i competitiva, on la tecnologia serveix al benestar de tots els ciutadans".
Seguiment i model de governança
L'Estratègia d'Intel·ligència Artificial i les seves iniciatives seran coordinades per la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, però pel seu abast i impacte, participaran tots els Ministeris.
Per a això, s'ha creat recentment la Comissió Interministerial per a la coordinació i el seguiment de les mesures a favor de la connectivitat i la digitalització de l'economia i la societat en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat, la presidència del qual correspon a la persona titular de la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial. A través d'aquesta comissió s'informarà i es farà seguiment de les diferents fases de les mesures que componen l'Estratègia.
A més, concretament per a la Palanca 3 de l'Estratègia, “Generar Models i Corpus per a una infraestructura pública de Models de Llenguatge”, s'ha dissenyat un conveni de governança en el qual participen 15 institucions especialitzades en la matèria, com el Centre Basc de Tecnologia de la Llengua (HiTZ) i el Centre Singular de Recerca en Tecnologies Intel·ligents (CiTIUS) de la Universitat de Santiago de Compostel·la, entre unes altres.
Finalment, amb l'objectiu que l'Estratègia serveixi per millorar els processos de l'Administració es faran reunions amb caràcter semestral de la Comissió d'Estratègia TIC, màxim òrgan de governança TIC en l'Administració General de l'Estat, en el qual estan representats tots els Ministeris, amb la finalitat de detectar, seleccionar i desplegar casos d'ús en els quals es vegin clars beneficis per a la millora del servei als ciutadans, i per disposar d'una administració més eficient i eficaç.
