El European Data Portal sitúa a España como referente de buenas prácticas en datos abiertos

L'objectiu de l'informe  Analytical Report 13: Open Data best practices in Europe’s Top   de l'European European Data Portal  (EDP) és servir com a guia per a aquells països que es trobin desenvolupant o vulguin millorar el seu projecte de dades obertes. Per a això descriu els factors d'èxit comuns que han van permetre als tres països analitzats (Espanya, Irlanda i França) convertir-se en prescriptores en matèria de dades obertes. I no és casualitat aquesta elecció, ja que van ser els 3 països que major puntuació van obtenir en el  últim rànquing de maduresa  del portal paneuropeu.

L'informe pren com a base les 4 dimensions utilitzades per l'EDP en el seu últim rànquing de maduresa: Política, Portal, Qualitat i Impacte. Dimensions on Espanya va obtenir un gran resultat, com a mostra el següent gràfic.

A continuación, el detalle de las conclusiones obtenidas en cada uno de estos apartados.

Dimensió 1: Política

Els factors clau que comparteixen Irlanda, Espanya i França són:

1. Una visió estratègica de les dades obertes, basada en un marc polític integral. Als tres països analitzats existeix una política a nivell estatal que fomenta una visió comuna de les dades obertes. En el cas d'Espanya, l'informe ressalta el paper de la Iniciativa Aporta com a marc comú que impulsa l'ecosistema de dades obertes al país. El document també lloa la creació de dos plans específics dirigits a impulsar la coordinació entre diferents organismes: el “Pla de transformació digital per a l'Administració general i els organismes públics 2015-2020”, que preveu accions per impulsar la publicació i reutilització d'informació per part de ciutadans i empreses, i el “Pla Digital” de 2013, on s'inclou com a objectiu el simplificar les condicions per a la reutilització d'informació del sector públic. A més, Espanya es mostra com a exemple de superació de barreres relacionades amb  les estructures federals complexes, gràcies a un marc que afavoreix la coordinació de diferents nivells de govern (nacional, regional i local) per al desenvolupament i implementació d'iniciatives locals de dades obertes.
2. Una estructura inclusiva de govern de dades obertes. Irlanda, Espanya i França han comprès la necessitat d'engegar un procés inclusiu i participatiu, on es tinguin en compte les necessitats dels diferents actors implicats.  A través de diferents activitats (com a grups de treball, esdeveniments o seminaris), publicadors, reutilitzadors o membres de la societat en general poden posar en comú la seva visió de l'ecosistema de dades obertes. Entre altres accions, l'informe ressalta la plataforma col·laborativa i interoperable engegada per la Corunya, Madrid, Santiago de Compostel·la i Zaragoza sota el paraigua del projecte  Ciudadesabiertas.es .

Dimensió 2: Portal

En aquesta dimensió l'informe analitza l'abast i la missió dels portals nacionals de dades obertes. Els tres portals analitzats no són un mer repositori de registres de metadades, sinó que s'han convertit en espais virtuals per al desenvolupament del coneixement, l'intercanvi i la interacció en dades obertes. En concret, els 3 països tenen en comú:

1. Funcions avançades que fomenten l'accés a les dades i permeten la interacció entre els usuaris. Tots els portals inclouen eines que faciliten la interacció entre publicadors i reutilitzadors. Per exemple, a França i Espanya els usuaris tenen la possibilitat de proporcionar comentaris a cada conjunt de dades, incloure noves dades o casos d'ús en les seccions corresponents. L'informe també destaca la utilitat dels quadres de comandament per obtenir estadístiques sobre  índexs de rendiment clau i analitzar l'impacte de les dades.

2. El portal com a principal punt d'accés a dades, eines i contingut editorial. No resulta sorprenent que una de les funcions clau que ha de complir un portal nacional de dades obertes sigui facilitar l'accés a totes les dades obertes publicats en tot el conjunt del país. Però també ha de proveir de materials i contingut editorial sobre temes rellevants dirigits a una audiència àmplia, que inclogui publicadors i reutilitzadors de tots els sectors, així com públic general. En el cas d'Espanya, això queda patent amb les seccions de documentació, notícies, esdeveniments, entrevistes, etc.

Dimensió 3: Impacte

Els aspectes clau a tenir en compte en aquesta dimensió són:

1. Conciencia estratégica en torno al fomento, monitorización y medición de la reutilización de datos abiertos. Los tres portales incluyen buenos ejemplos de casos de uso que demuestran la reutilización de datos abiertos en cada una de las dimensiones sectoriales evaluadas por el European Data Portal: impacto político, social y ambiental. En los tres países también se han desarrollado estudios que ayudan a evaluar el impacto económico de los datos abiertos. El informe también destaca cómo la puesta en marcha de seminarios, eventos o concursos, como los  Encontres Aporta  o els  Desafiaments Aporta , poden ajudar a impulsar la reutilització de dades obertes al país.

2. Desenvolupament d'ecosistemes de dades en àrees temàtiques específiques. Irlanda, Espanya o França potencien la publicació i reutilització de dades obertes en sectors concrets. L'any passat Espanya es va centrar en el valor econòmic i innovador de les dades, temàtica sobre la qual es va centrar el  Encontre Aporta 2018  i que va quedar palesa en el  Informe del sector infomediario d'ASSETGI . Francia también se centró en el sector empresarial, así como en el transporte  y los datos geográficos, mientras que Irlanda ha apostado por crear una serie de eventos, llamados “Open Data Impact Series”,  enfocados cada vez en un sector distinto.

Dimensió 4: Qualitat

us elements diferenciadors en aquesta dimensió són:

1. Garantir la detecció i actualització periòdica de dades obertes provinents de fonts locals, regionals i nacionals.

2. Monitorar la qualitat i fomentar una millor publicació de dades obertes al país.

En aquest cas, ambdues qüestions se solucionen gràcies a la combinació de sistemes de federació automatitzats i  d'edició manual de registres de metadades. A més, en els 3 països s'han establert mecanismes backend (com a validadors) i s'han creat guies o centres de suport que presten ajuda als publicadors.

L'engegada de totes aquestes accions va permetre a Irlanda, Espanya i França obtenir les puntuacions més altes en l'avaluació de l'European Data Portal, però també, i més important, va permetre fomentar una transformació sostenible de l'ecosistema de les dades obertes al país.

Aquests elements clau poden ser utilitzats per elaborar una llista de verificació per guiar els propers passos dels responsables de polítiques nacionals i els administradors dels portals de dades obertes. No obstant això, com succeeix amb qualsevol pràctica recomanada, cada país haurà d'avaluar com aplicar aquests passos en el seu context individual i adoptar un enfocament personalitzat que garanteixi la resposta a les seves necessitats concretes.

Font original de la notícia